FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de segur. La seguretat d'un port. La seguretat de l'Estat. La seguretat pública. Direcció general, agent, guàrdia, de seguretat. Parlar amb seguretat. —Vindrà? —En tinc la seguretat. de seguretat Que assegura un bon funcionament, que evita un perill, dit d [...]
En català, hi ha diverses expressions per fer referència a una quantitat o intensitat mínima: gens, gens ni mica, ni poc ni gaire, gens ni gota, etc. Per exemple:
És una cosa que no l'interessa gens ni mica.
No tinc gens de fred.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part anterior del coll. Penjar per la gola. Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag. Tinc mal a la gola. Tinc la gola inflamada. Té un os entravessat a la gola. Boca de certs animals. La gola del lleó. Fosc com una gola de llop. Pas estret [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estarien ben contents amb la seva sort! Usat en plural, tots els qui, tots els que. Quants han arribat, que se'n vagin. Quants en comprem, ens els menjarem. uns quants Un cert nombre (de). En tinc uns quants de molt bons. Espera't uns quants dies. [...]
pronom de datiu. Ara bé, la subordinada d'infinitiu només sol aparèixer quan aquest infinitiu és de percepció (veure, sentir, notar, etc). Per exemple:
Em va semblar que sentia cops a l'altra habitació o Em va semblar sentir cops a l'altra habitació.
Ens semblava haver-la vist a l'escola o Ens semblava [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
passador. Dolor d'estómac. Dolor reumàtic. Tinc dolor a les cames. Sentiment penible que experimenta l'ànima, comparable al sofriment físic, causat per la pèrdua d'un ésser estimat, per un fort desengany, pel penediment, etc. Un profund dolor, un dolor inconsolable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no està subjecte al domini d'altri, a un poder extern, a una autoritat arbitrària. Eren esclaus i van esdevenir persones lliures. Un país lliure. Un país on la premsa és lliure. Universitat lliure. Ciutat lliure. No constret per una obligació, un deure, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d'un fet. Un incident que pot tenir conseqüències greus. La conquesta de la ciutat fou la conseqüència d'aquella victòria. Obrar sense calcular les conseqüències. Proposició que es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fabricat expressament com a joguina. Els reis li han dut un tren elèctric de joguina. de joguina Que per les seves dimensions reduïdes o per la seva poca categoria, sembla més per a jugar-hi que per a fer-ne un ús real. Em vull comprar un piano com Déu mana: el quetinc ara [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fiar o de fiar-se. És un home en qui tinc gran fiança. Penyora o garantia que hom dona en seguretat que hom complirà una obligació. Obligació subsidiària contreta per assegurar el compliment d'una obligació principal. fiança carcellera [...]
